DEU ANYS
«No hi ha temps millor ni pitjor,
solament existeix el temps.»
Vicent Andrés Estellés
per a Carla en el seu Desé Aniverari
Deu anys
no són dos per cinc
ni cinc més cinc
encara que Benjamín
ho negue amb les seues mans.
Deu anys
són deu d’infantesa
per un de tendral maduresa
encara que, aquesta
no vindrà sola a les teues mans.
Deu anys
multipliquen l’esperança
pels moviments de la dansa
mentre la vida roman
al verdiblau dels teus ulls.
Deu anys
blancs com la lluna
dolces com la pruna
no esdevindran melangiosos
d’això ens ocuparem els grans
que en tenim més de
tres per deu
deu per quatre
set per deu
i deu per vuit.
Deu anys
no arriben a l’eternitat
perquè la teua innocència
no coneix el temps
ni la mirada de la tardor.
Deu anys
i tot és primavera (cantava Joan Salvat-Papasseit)
i el sol il·lumina el teu cos
transparent
als ulls del món.
Deu anys
deu abrils, deu notes,
deu tarongines amagades
dins del teu pit
atresorant la profunda fragància.
Deu anys
deu colors, deu sorolls, deu emocions
endevina quines són?
i trobaràs deu raons
per tenir-ne més.
Deu anys
només deu anys
i jo somie cada nit, alt i clar:
— restaré al teu costat
deu per deu.
