La Quinzena electoral i fantàstica. (Reflexions d’un candidat que es posa en la pell d’un ciutadà)
Arribat l’equador d’aquesta Quinzena electoral i fantàstica, els partits polítics i els seus candidats comencen a esgotar la seua recurrència verbal i a buidar de continguts les sues comparecències públiques. La llista d’eslògans, promeses i d’acudits repetits fins la sacietat produeix fàstic a un electorat que no ha descuidat en cap moment les seues responsabilitats laborals, socials i familiars quotidianes. La immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià és conscient de quin és el seu paper davant d’aquestes eleccions municipals i autonòmiques. Es tracta de votar al candidat, al partit polític, a l’ideari més a prop, i no sempre per eixe ordre i amb tots aquests vessants alhora. Sembla un exercici molt senzill al mateix temps que molt important. L’elector vota per proximitat ideològica, per una qüestió de classe social i de coherència ideològica, per identificació i també per interessos personals d’índole econòmic i/o laboral. Si tot és tan senzill, perquè muntar un circ ambulant tan ridícul, feixuc i, de vegades, vergonyós, perquè dilapidar uns quants centenars de mil·lions d’euros i perquè crispar més encara una societat suficientment crispada i preocupada pels seus problemes.
Perquè escoltar tots els dies promeses que no es compliran, suportar mentides una darrere d’una altra i patir el llenguatge sòrdid i mesquí d’alguns polítics en campanya. És eixe l’exemple que volen donar als joves que s’incorporen al món dels adults? És aquest el model de societat que volen els nostres futurs representants municipals i autonòmics? D’aquesta manera és difícil votar-los. No obstant això, eixe podria ser un bon criteri d’elecció per part de la ciutadania: el bon candidat podria ser el que millor parla, el que mentís menys, el que assoleix amb sinceritat els problemes reals aportant solucions reals, ben allunyades de la fantasia, l’engany i la virtualitat. Perquè de virtualitat ja en tenim prou!
La majoria dels ciutadans i ciutadanes tenen una preocupació bàsica i fonamental: fer front diàriament a les seues necessitats primàries. I aquestes consisteixen en tenir un treball digne; una vivenda que no supose hipotecar la resta de la seua vida, inclosa la fecilitat; una sanitat i un ensenyament públics de veritat amb tots els recursos i possibilitats a l’abast; en treballar per la definitiva paritat entre els sexes i erradicar les desigualtats socials, laborals i acabar amb la violència de gènere; gaudir d’un medi ambient acurat, i omplir els moments d’oci i de temps lliure amb una generosa oferta cultural i social, en absolut elitista ni tampoc de lloguer.
Sembla senzill, però alguns candidats a les eleccions del 27-M juguen sovint fora de joc o un altre camp, venen el que no tenen i, de tant en tant, insulten l’intel·ligència i la dignitat dels ciutadans, menyspreant-los i enganyant-los durant l’acte de la compra de vots o el xantatge més roí per, a continuació, fer-los cas omís durant tota la legislatura.
És evident, que els valencians i les valencianes volen alguna cosa més que projectes emblemàtics, esdeveniments luxosos i ciutats virtuals de tot tipus. Volen més cobertura social, ciutats reals més habitables i ben dotades de millors infraestructures. Volen estar representats a tota hora i que les seues demandes siguen ateses. Els ciutadans no volen signar amb els seus vots un xec en blanc per a que durant quatre anys els candidats que acaben governant la Generalitat, les ciutats i els pobles valencians facen el que vulguen.
Anar a votar el 27 de maig és enfortir la democràcia en aquesta Comunitat, és perseverar en l’Estat de Dret que amb tant d’esforç s’ha anat construint entre tots dia a dia. És per això que tots els ciutadans i ciutadanes haurem d’aprofitar aquesta oportunitat per reflexionar sobre el futur de la nostra democràcia, per a que no governe ningú sense comptar amb tota la ciutadania i triar en conseqüència als que de veritat ens representaran i prendran decissions durant els pròxims quatre anys en el nostre nom.
Es muy recurrente el argumento utilizado para justificar el hecho de no acudir a las urnas por parte de algunos ciudadanos/as de que todos los partidos son iguales, que los políticos son todos unos chorizos, que con su voto no se juega…
Este es el mensaje subliminal que nos lanza la derecha más reaccionaria para que el indeciso no vote, se abstenga. Mientras tanto controlan que ninguno de sus cachorros/as deje de ir con el voto en la boca, el de ellos, claro está.
Está más claro todavía que a la derecha cavernícola no le ha gustado nunca, ni le gusta, el sufragio universal e intenta dinamitarlo continuamente. No puedo olvidar comentarios oídos a la reacción: “no es lícito que mi voto, yo que soy médico, valga lo mismo que el de aquel agricultor hortera o el de aquel estibador del puerto”.
Apoyo firmemente tus reflexiones Josep Lluís. Hay que mentalizar a nuestros conciudadanos/as para que valoren sin ningún tipo de duda la importancia del voto en defensa de la democracia con mayúsculas. La democracia que nos hace libres e iguales. Eso es el Estado de Derecho. Llorenç Galiana i Gallach