Josep Lluís Galiana

Josep Lluís Galiana guanya el Primer Premi de Poesia en Valencià en el 50 Certamen poètic «Fiesta de la Primavera», maig 2008. Organitzat per l’Agrupació literària valenciana Amigos de la Poesía, patrocinat per l’Ajuntament de València i amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, la 50ª edició d’aquest certamen poètic compta amb dues modalitats, una per cadascuna de les dues llengües oficials a la Comunitat Valenciana. Enguany han participat 69 escriptors, 52 dels quals ho han fet en castellà i 17 en valencià. El Primer Premi en Valencià ha sigut per al poema «Acció sonora», del qual és autor Josep Lluís Galiana Gallach. Segon Premi: «Llegir el teu manuscrit», de Manuel Giménez González. En castellà, el primer premi ho ha guanyat Ricardo Pons pel seu poema «Sonata de impresiones» i el segon, a «Mal de mar», de l’escriptora Elena Torres Pons.

El jurat ha estat integrat per Teresa Espasa, professora de Literatura i presidenta de l’Asociación de Escritores “La Buhardilla”; José Vicente Peiró Barco, Dr. en Filologia, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, i Ricardo Llopesa, editor i president de l’Instituto de Estudios Modernistas.
El lliurament dels Premis tindrà lloc el proper dijous, 15 de maig, a partir de les 19.30 hores, a l’Excel·lentíssim Ajuntament de València, on es celebrarà la «Fiesta de la Primavera». Els poemes premiats seran publicats en la revista «Nuevo Milenio».

POEMES PREMIATS

Acció sonora

Confluència sonora
on els instruments es fonen en la immediatesa
de cada acció sonora renovellada
i del gest interpretatiu reinventat cada dia.

Recerca lingüística
plena d’infinits ressorts sònics
retrobats en el passat,
en tots els passats musicals;

en el joc de timbres i de complicitats cromàtiques;
en la batalla incruenta per les idees irrenunciables;
en el naufragi de les formes inservibles;
en els paisatges de llums i d’ombres;
en els indrets inaccessibles;
en el muntanyam blanc;
en els carrers sorollosos;
en la brutícia negra;

en els abismes del no-res més absolut;
en les interferències grises;
en les notes abstractes;
en els obstacles agògics;
en les virginals dinàmiques;

en les transparències del pensament;
en la guerra dels vels i de les pintes;
en l’estultícia dels mentidors;
en l’interior de la inconsciència;
en la veritat dels somnis;
en l’experiència de l’etern present;
en tot allò que capgira al nostre voltant

i no encertem a (d)escriure ni a (re)interpretar
ni a desacoblar.

l’ordre de l’emoció

cerca davant el mirall
tacat per milers d’emocions

plouen sobre la memòria allunyada
en l’espai neutral
d’existències alienes

plora davant el mirall
banyat per la rosada matinera

cauen ordenades
com si foren péntols de pensament clar
sobre l’estany dels sentiments oblidats

mor davant el mirall
ennegrit per anys de complacència

emmarquen la nit perifèrica
com si foren gotes d’obscura angoixa
sobre l’ordre de l’emoció

Vigilant dels teus somnis

Quan arriba el teu somni
tot s’apaga al meu voltant
(i juguen al sambori les estrelles)
mentre m’endinse en l’obscuretat
de la nit
(i del pensament noctàmbul que no s’obri.)

Quan arriba la nit
tothom capgira cercant la llum
(i miren la lluna des de dalt)
mentre els nostres somnis juguen
a la realitat
(i no ningú sap què fer.)

Quan arriba la vigília
el meu cor s’arronsa
(i ploren pols còsmica les galàxies)
mentre el meu pensament inquiet
s’ocupa dels somnis aliens
(i trasbalsa els meus sentits.)